Espanya manté el seu diferencial de creixement enfront de la zona euro i encara una nova fase, marcada per la cerca de més productivitat

Espanya arriba a l’equador del 2026 en una posició comparativament sòlida enfront de la zona euro, fonamentada en el dinamisme de l’ocupació i del consum, uns balanços privats més sanejats i una economia exterior més diversificada. Així ho recull l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, corresponent al segon semestre del 2026, elaborat amb el suport del Banc Sabadell i dirigit per Omar Rachedi, professor d’Esade. El pronòstic actual situa el creixement del PIB espanyol al voltant del 2,2-2,3% l’any 2026, enfront d’una zona euro que avançaria prop de l’1,1%. Espanya mantindria així un ritme de creixement que pràcticament doblaria el de la zona euro. A més, l’escenari principal preveu que aquesta previsió es podria revisar lleugerament a l’alça d’aquí a finals d’any.

De l’impuls de la demanda als límits de l’oferta

L'informe planteja que l'economia espanyola entra en una nova fase del cicle. Després d’uns quants anys de creixement basat en l'ocupació, el consum, el turisme, els fons europeus, l'aportació demogràfica i uns balanços privats més sanejats, el repte és ara consolidar aquest avanç mitjançant una major capacitat productiva. En aquest sentit, els autors subratllen que la resiliència que Espanya ha demostrat redueix la seva vulnerabilitat davant de xocs externs, però no substitueix la necessitat d'elevar el creixement potencial amb inversió, productivitat i capacitat d'oferta.

Al capítol de conjuntura, elaborat per Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade, i Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol, els autors apunten una normalització gradual del creixement l’any 2027, cap a taxes més pròximes al potencial de l'economia espanyola. Segons l'informe, la singularitat d'aquesta fase és que els avanços assolits fins ara no garanteixen per si sols l’etapa següent de creixement. L'economia espanyola es continua basant més en l'augment del volum que en millores suficients de productivitat, mentre que alguns motors recents comencen a perdre intensitat de manera simultània: els fons europeus continuen contribuint al creixement al 2026, però entren en el tram final; el turisme se situa en cotes difícilment superables; el marge fiscal serà més reduït, i el mercat laboral s'aproxima a uns nivells en què serà més complex continuar reduint la desocupació sense reforçar la productivitat

En aquest context, l’informe recomana centrar la mirada en les polítiques d’oferta i avançar cap a un model productiu més robust i competitiu. Per això, proposa reforçar la inversió en capital tecnològic i R+D+i, adaptar la formació contínua a les noves demandes del mercat laboral, facilitar el creixement en escala de les pimes i executar els fons europeus restants amb un efecte multiplicador real. El repte, segons els autors, ja no és tan sols resistir els xocs, sinó ampliar la capacitat de l’economia per créixer de forma sostinguda.

L’energia com a infraestructura de competitivitat

La 39a edició de l'Informe Econòmic i Financer d’Esade, titulada “Capacitats energètiques per a un nou temps econòmic”, dedica una atenció especial al paper de l'energia, no com un sector econòmic més, sinó com una infraestructura fonamental per a la seguretat, la competitivitat i l'autonomia estratègica.

L'informe subratlla que Espanya presenta uns avantatges rellevants en energies renovables, capacitat de regasificació i millora relativa dels preus energètics industrials. Tanmateix, també assenyala que aquest potencial s’ha de traduir en un avantatge efectiu per al conjunt de l'economia. La gran penetració d'electricitat d'origen descarbonitzat conviu encara amb un pes rellevant del gas en la formació de preus, la qual cosa mostra que la transició energètica no depèn només del desplegament renovable, sinó també de la capacitat de portar electricitat neta, competitiva i estable al conjunt del sistema productiu.

Per convertir aquesta capacitat energètica en competitivitat, els autors assenyalen la importància de reforçar les xarxes, l'emmagatzematge, les interconnexions elèctriques i els contractes de llarg termini, així com uns senyals de preus estables que permetin accelerar l'electrificació de l'economia. En aquest sentit, el dèficit d'interconnexions elèctriques continua essent un dels colls d'ampolla per aprofitar plenament el potencial renovable espanyol.

De la recessió temuda a la inflació persistent

A escala internacional, l'informe destaca que l'economia global ha mostrat una capacitat d'adaptació superior a l'esperada, fonamentada en el dinamisme de la inversió tecnològica, especialment la vinculada a la IA, la reorganització de les cadenes globals de subministrament i la resiliència dels Estats Units i de bona part d'Àsia.

No obstant això, l'informe matisa que l'escenari internacional ja no és el mateix que fa uns quants mesos. Les tensions geopolítiques i energètiques han portat a revisar lleugerament a la baixa les previsions de creixement per al 2026. En aquest context de més incertesa, l'escenari central apunta un creixement mundial del 3,1% l’any 2026, amb un avanç del 1,8% per a les economies avançades i del 3,9% per a les economies emergents i en via de desenvolupament. Per la seva banda, la inflació mundial abandona la via de la moderació i puja fins al 4,4% al 2026, enfront del 4,1% del 2025, una previsió 0,6 punts superior a la que el Fons Monetari Internacional avançava a principi d'any. 

Els autors assenyalen que les tensions a l'Orient Mitjà i a l'estret d'Ormuz continuen pressionant a l'alça els preus energètics i reduint el marge d'actuació dels bancs centrals. En aquest context, el principal risc no passa només per una menor activitat, sinó per la possibilitat que la inflació es mantingui elevada durant més temps, condicionant les decisions de la política monetària i fiscal.

Davant aquest escenari, l'informe recomana consolidar algunes de les pràctiques que han funcionat millor als darrers mesos, com la millora de la productivitat associada a la IA, l'adaptació de les empreses als canvis del comerç internacional i la reconfiguració de les cadenes de subministrament. Al mateix temps, adverteix de no perdre de vista nous focus de vulnerabilitat, alguns d’ells derivats d'aquestes mateixes fortaleses: la concentració de l'ecosistema d'IA en pocs actors, la incertesa sobre la seva capacitat de monetització, les necessitats energètiques de la digitalització, els riscos de ciberseguretat i l'evolució dels mercats financers i del deute públic.

La 39a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, elaborada amb el suport del Banc Sabadell, ha comptat amb la participació de Marta Suárez-Varela, economista sènior del Banc d’Espanya, autora de l’article “Energia, seguretat de subministrament i competitivitat: el que hem fet des de la invasió d’Ucraïna fins avui, i el que necessitem a partir d’ara”; Pedro Linares, catedràtic de la Universidad Pontificia Comillas i senior fellow d’EsadeEcPol, que subscriu “Els reptes de la transició energètica: l’autonomia, l’eficiència i la descarbonització del transport, la indústria i els edificis”, i Gonzalo Escribano, director del Programa d’Energia i Clima del Real Instituto Elcano i catedràtic d’Economia Aplicada de la UNED, amb “Reconfiguració fòssil i descarbonització estratègica després de la guerra de l’Iran”. L’investigador postdoctoral del Grup de Recerca Econòmica i Financera d’Esade Enrico Bergamini clou l’apartat de debat amb el text “Les crisis energètiques i tecnològiques estan convertint la política industrial verda en una qüestió existencial per a Europa”.existencial para Europa”.