‘Ninis’, Microsoft i Barcelona
Mentre escric aquestes línies sobre l’arribada de la unitat de R+D de Microsoft a Barcelona, tanquem una setmana en què han plogut els titulars que posen en entredit com ens vinculem a les xarxes i els entorns digitals. Ens preocupa, especialment, com poden afectar el desenvolupament personal i professional d’adolescents i joves. Des del cas d’un noi en tractament hospitalari motivat per un ús abusiu de Fortnite, fins als efectes que Instagram genera entre les noies amb baixa autoestima. Es posen de manifest les creixents diferències de gènere en els usos: ells a competir, elles a cosificar-se. Per si la tornada a l’escola estava poc farcida, ens posen damunt la taula un nou informe de l’OCDE amb dades alarmants sobre els índexs de repetició i la proporció de joves que ni estudien ni treballen arreu de l’Estat. Tot plegat m’obliga a aportar un dosi de realisme que desinfla l’aurèola lluminosa que suposa que una de les quatre grans tecnològiques aterri a casa nostra. Sota el prisma de la innovació, és una gran notícia, sobretot per a l’ecosistema tecnològic i l’administració. Tant l’Ajuntament com la Generalitat i el govern de l’Estat han situat la digitalització com un eix vertebrador de les seves agendes actuals i futures, cadascuna a la seva manera i amb accents particulars. Un anunci com aquest, en què una empresa tan rellevant en el panorama digital i econòmic alimenta la retòrica de la ciutat innovadora, és una bona ocasió per recordar que ja estàvem remant cap aquí. Certament un dels criteris que exposa Microsoft és que Barcelona és un pol d’atracció de talent on el sector tecnològic està en auge si mirem les dades sobre el nombre de persones que hi treballen, els centres d’investigació dedicats a intel·ligència artificial i les més d’un miler de start-ups en efervescència. He trobat a faltar la menció a la capital de l’humanisme tecnològic, en què el propòsit que regeix la innovació és posar les tecnologies al servei de les persones i no a la inversa.
Si baixem més al detall, estan buscant ubicació per a l’oficina i ja tenen una trentena de vacants publicades. Diuen que aspiren a captar talent d’arreu d’Europa. Provo d’imaginar-me les històries de qui acabi treballanthi. Inevitablement m’apareixen molts rostres masculins continentals i de barris cosmopolites. Em pregunto quant talent local podran captar i visualitzo un cas de cervell fugat amb ganes de tornar a casa després de passar una dècada a les millors universitats dels Estats Units. Em venen imatges d’altres trajectòries possibles, fins que em pregunto què deu pensar algú de 23 anys que no estudia perquè ha vist massa amistats amb màster i sous indignes, i que tampoc treballa perquè les oportunitats laborals escassegen.
Amb tot el que hem llegit i sentit aquesta setmana i ara que ha començat el curs, sembla un bon moment per reflexionar sobre com recosim les escletxes que conviuen silenciosament entre ninis, Microsoft i Barcelona.
