Les dones es mostren més inclinades a liderar empreses socials que empreses convencionals, segons un estudi d'ESADE
Una dona d’uns 40 anys, casada o amb parella (en el 65 % dels casos). Aquest és el perfil de l’emprenedora social que ha traçat l’Institut d’Innovació Social d’ESADE a partir d’una consulta realitzada a unes 70 dones que lideren o colideren empreses socials al nostre país. Es tracta d’una radiografia exhaustiva, titulada Mujeres con impacto. Ecosistema de mujeres emprendedoras sociales en España, impulsada per la Fundació Abertis i la Fundació EY, que ha detectat diferències entre aquestes emprenedores i les emprenedores en general pel que fa a l’edat i al grau de formació. “La majoria de les consultades afirmen que han emprès després d’haver adquirit experiència en l’àmbit social, i el seu nivell educatiu és més alt que el de l’emprenedora en general, ha assenyalat Mar Cordobés, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i responsable de l’estudi. Sonia Navarro, directora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, afegeix: “El 93 % de les consultades afirmen que tenen estudis superiors, un percentatge molt superior a la mitjana del 65 % que registra l’informe del Global Entrepreneurship Monitor per a les emprenedores. De fet, el 60 % de les consultades han fet algun màster o algun curs de postgrau, i el 18 % tenen el doctorat.
Les característiques principals de les emprenedores socials són la passió i la determinació per aconseguir un impacte social determinat, uns trets que la majoria de les emprenedores consideren el factor d’èxit més important. El segon factor més valorat és comptar amb l’equip adequat, circumstància que el 81 % de les dones consideren molt important, mentre que la capacitat pròpia de lideratge només és valorada així pel 49 % de les dones. Aquestes dades vénen a corroborar l’efecte de la “humilitat femenina, que fa que les dones acostumin a atribuir l’èxit col·lectivament, més que de forma individual.
Emprenedores per vocació i creixement professional
Pel que fa a les motivacions per emprendre, l’estudi sobre les dones emprenedores socials a Espanya destaca que el 78 % volien crear, sobretot, un negoci basat en valors personals —en el 84 % dels casos, a més, la temàtica o la missió de l’empresa tenen a veure amb una vivència o una experiència propera— i que per al 86 % també era la millor forma de créixer professionalment. Tanmateix, no hi ha influït ni l’ambició econòmica —només el 13 % de les consultades la consideren important— ni la necessitat —el percentatge d’emprenedores que han creat una empresa social per necessitat a penes arriba al 10 %. En canvi, poder conciliar la vida professional amb la familiar sí que ho ha valorat com un factor molt important més d’un terç de les emprenedores socials.
L’obstacle que més dones han assenyalat com a molt important és la manca d’un marc legal adequat i de mesures de suport específiques per a l’emprenedoria social a Espanya. D’altres barreres importants per a aquestes emprenedores són la poca comprensió del que significa una empresa social per part de la societat en general i/o dels inversors potencials, i la dificultat per accedir al finançament.
Segons aquest estudi de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, el 58 % de les entrevistades veuen les dificultats d’accés al finançament com un obstacle bastant o molt important a l’hora d’emprendre. De fet, gairebé la meitat han finançat més del 75 % de les seves empreses amb recursos propis i la segona font de finançament han estat les subvencions i donacions. El 78 % de les emprenedores confirmen que no han utilitzat crèdits bancaris i el 88 %, que no han rebut inversió d’impacte. Altres barreres percebudes com a importants són les relacionades amb la naturalesa social de les empreses —l’absència d’un marc legal adequat i de mesures de suport específiques a l’emprenedoria social per part dels organismes públics és una barrera bastant o molt important per al 70 %— i amb el sector, especialment el tecnològic. Per contra, el suport familiar (el 65 %) i el fet de disposar dels contactes adequats (el 59 %) han estat un reforç per a aquestes emprenedores.
Diferència de gènere?
Malgrat que la majoria de les emprenedores consultades consideren que no ho han tingut més difícil que els homes, el 87 % opinen que l’àmbit social pot introduir una nova forma de “fer negocis, més propera a la manera com entenen l’empresa les dones. De fet, el 56 % de les emprenedores creuen que tenen un enfocament empresarial diferent del masculí, més integrador, amb més suport en xarxa i menys jeràrquic. El 44 % restant, que sostenen que no hi ha diferències en la forma de gestionar, consideren que la sensibilitat i l’empatia, que es pressuposen en les emprenedories socials, no saben de gènere i depenen de les característiques personals de cada persona.
L’apoderament femení i la inclusió social, els temes predominant
La forma legal majoritària de les empreses socials liderades o coliderades per dones a Espanya és la d’una societat limitada (el 60 %), seguida de les empreses registrades com a associacions sense finalitat lucrativa (el 15 %), i les temàtiques que hi predominen són dues: l’apoderament de la dona i la inclusió sociolaboral de col·lectius vulnerables i desfavorits. En coherència amb aquests àmbits temàtics, la majoria dels projectes s’adrecen a la ciutadania en general, a les dones, als infants i joves, i a les persones amb discapacitat.
El 16 % de les empreses que l’Institut d’Innovació Social d’ESADE ha estudiat no registren ingressos encara i el 19 % tenen uns ingressos inferiors als 10.000 €. Aquestes dades corresponen a les iniciatives més joves, que porten menys d’un any operant i que, per tant, es troben encara en una fase molt inicial de desenvolupament. Les autores de l’informe destaquen, però, que el 29 % de les empreses que facturen més de 100.000 € anuals corresponen majoritàriament a empreses que porten més de deu anys funcionant.
Finalment, a més de perseguir uns objectius socials determinats, la majoria d’aquestes empreses valoren molt la col·laboració amb els clients per tal de donar resposta a les seves necessitats —cosa que fan el 59 % de les emprenedores— i les polítiques ètiques de selecció de proveïdors i col·laboradors —que apliquen el 54 %.
