Khadija Amin, fundadora de Hope of Freedom, alerta a Esade del risc de normalitzar la pèrdua de drets
La periodista i activista afganesa Khadija Amin, fundadora de l’associació Hope of Freedom, ha alertat a Esade del risc de normalitzar la pèrdua de drets. Amin ha protagonitzat la sessió inaugural de la Cerimònia d’Obertura del Curs Acadèmic 2026-2027 d’Esade, en què la institució ha reafirmat el seu compromís amb una educació connectada amb els grans desafiaments socials i polítics i orientada a formar persones amb criteri propi, consciència ètica i voluntat de contribuir al bé comú. L’acte ha reunit estudiants, professorat, antics alumnes i autoritats acadèmiques i institucionals, entre les quals Anna Xicoy, presidenta del Patronat de la Fundació Esade; Daniel Traça, director general d’Esade; Carles Pérez, rector de la Universitat Ramon Llull, i Pau Vidal, SJ, delegat dels jesuïtes a Catalunya i patró d’Esade.
En conversa amb Sira Abenoza, professora titular del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’Esade, Amin ha reflexionat sobre la pèrdua de llibertats a l’Afganistan, la situació de les dones i les nenes i la responsabilitat de la comunitat internacional. L’activista ha explicat que, quan es viu sota un règim que restringeix progressivament les llibertats, determinades situacions es poden acabar acceptant com a inevitables. “Quan hi vius, normalitzes moltes coses i les acceptes, perquè veus que no hi ha cap altra sortida”, ha afirmat.
Amin, que va haver d’abandonar l’Afganistan després de l’arribada dels talibans al poder l’agost de 2021, continua treballant des d’Espanya perquè la situació de les dones i les nenes afganeses no desaparegui de l’agenda pública. L’activista també ha advertit que la realitat del país no es pot reduir al règim talibà i n’ha reivindicat la història i la cultura, tot recordant que les dones afganeses han exercit de ministres, parlamentàries, professores i periodistes.
Durant la conversa, Amin també ha analitzat el paper de la comunitat internacional i ha defensat que qualsevol solució per al futur del país ha d’escoltar i implicar la població afganesa, especialment les dones i les nenes. El seu testimoni ha traslladat a l’alumnat d’Esade una reflexió que transcendeix la situació concreta de l’Afganistan: els drets i les llibertats no es poden donar per garantits, sinó que requereixen una defensa activa per part de cada generació.
Educar per transformar el món
Durant la benvinguda institucional, Anna Xicoy, presidenta del Patronat de la Fundació Esade, ha situat l’inici del curs acadèmic en un context marcat per una transformació tecnològica profunda, la fragmentació política, la polarització, el debilitament de la confiança en les institucions i la persistència de les desigualtats. Davant d’aquests reptes, Xicoy ha reivindicat el paper d’Esade i de les institucions educatives: “L’educació no consisteix únicament a preparar les persones per moure’s en el món tal com és. Consisteix també a ajudar-vos a imaginar com hauria de ser i a proporcionar-vos els coneixements, el criteri i la determinació necessaris per contribuir a transformar-lo”.
La presidenta del Patronat ha recordat que aquesta convicció és al cor de la tradició jesuïta d’Esade, que integra l’excel·lència acadèmica, la formació integral, el coneixement rigorós i el compromís amb la societat. Una missió orientada a formar persones competents, conscients, compassives i compromeses, capaces de pensar amb autonomia, actuar amb integritat i posar les seves capacitats al servei dels altres.
Per la seva banda, el director general d’Esade, Daniel Traça, ha destacat que, al llarg dels seus prop de 70 anys d’història, la institució ha evolucionat sense perdre els elements que en defineixen l’essència: la tradició jesuïta, l’excel·lència acadèmica, la vocació internacional, la connexió amb les organitzacions i la societat i, sobretot, el compromís amb el bé comú.
Traça ha explicat que Esade avança cap a un aprenentatge més interdisciplinari i connectat amb els reptes contemporanis, integrant la tecnologia i la intel·ligència artificial en les diverses disciplines i reforçant, alhora, allò que ens fa humans: “El pensament crític, la creativitat, el diàleg, el criteri ètic i, sobretot, la voluntat de servei”. També ha subratllat el paper essencial que tindran les humanitats en aquest procés.
Així mateix, ha defensat la necessitat d’ampliar l’accés al talent independentment de les circumstàncies econòmiques o socials de cada persona. “El punt de partida no hauria de determinar el punt d’arribada de ningú”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha destacat la contribució de les beques i de noves fórmules de finançament educatiu, com els Income-Share Agreements, a l’ampliació de les oportunitats, la diversitat i la mobilitat social.
Finalment, ha animat els estudiants a aprofitar l’etapa a Esade per aprendre, qüestionar les seves certeses, escoltar els qui pensen de manera diferent i reflexionar no només sobre els professionals que volen ser, sinó també sobre les persones en què es volen convertir. “No us limiteu a preparar-vos per al món que existeix. Imagineu i ajudeu a construir el món en què us agradaria viure”, ha conclòs.
El rector de la Universitat Ramon Llull, Carles Pérez, ha clos la cerimònia destacant l’ètica com a motor de progrés i la responsabilitat d’assegurar que la transformació tecnològica respecti la dignitat humana i no agreugi les bretxes socials. L’obertura del curs ha estat precedida d’una eucaristia presidida per Pau Vidal, SJ, delegat dels jesuïtes a Catalunya i patró d’Esade.