L’economia espanyola supera les expectatives amb un creixement superior al conjunt de la zona euro
L’economia espanyola manté un creixement superior al seu potencial, superant àmpliament les expectatives després de la pandèmia, i se situa com una de les economies que mostren més dinamisme dins la zona euro. Aquesta és una de les conclusions del capítol de conjuntura de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade per al segon semestre de 2024, elaborat amb el suport del Banc Sabadell i dirigit per Toni Roldán, director d’EsadeEcPol. Aquest apartat, a càrrec del professor d’Esade Josep M. Comajuncosa i de Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol, fa una previsió de creixement per a l’economia espanyola d’entre el 2,2% i el 2,3% per al 2024, i explica que la seva resiliència als dos darrers anys s’explica, per la banda de la demanda, per l’augment de l’exportació i l’increment del consum, tant públic com, sobretot, privat.
En termes de consum privat, els autors atribueixen el creixement al dinamisme del mercat laboral, a la millora del poder adquisitiu i a l’estalvi de les famílies, i a les mesures de resposta a la crisi i a l’esforç fiscal del Govern, en el cas del públic. Pel que fa a les exportacions, els autors n’expliquen l’evolució positiva a través de la recuperació definitiva del turisme i els serveis d’alt valor afegit. I, per la banda de l’oferta, per la relativa capacitat de gestionar uns costos energètics a l’alça en la crisi subsegüent a la invasió russa d’Ucraïna. En aquest sentit, els autors de l’informe destaquen la capacitat d’Espanya d’emmagatzemar gas natural i desplegar les energies renovables.
Tres reptes per a l’economia espanyola
Tanmateix, la perspectiva que afronta l’economia espanyola a mitjà termini no està exempta de riscos, i així ho reflecteix Esade a l’Informe d’aquest segon semestre del 2024, en què assenyala tres riscos: la divergència en termes de productivitat respecte de la resta de països europeus, l’escassa inversió privada —per bé que s’ha incrementat lleugerament als darrers mesos, per les baixades dels tipus i per una major confiança— i la situació fiscal.
Amb relació a aquest últim repte, els autors recorden que, encara que Espanya es troba en el camí de la reducció del dèficit, aquesta s’ha basat en l’augment dels ingressos fiscals, que també s’han vist recolzats per la inflació i pel dinamisme de l’activitat econòmica, a través de l’augment impositiu, i no en la reducció estructural de la despesa. Així mateix, assenyalen que el deute públic continua essent una preocupació rellevant ja que, tot i que ha disminuït, continua essent elevat, comparat amb els estàndards europeus, i això fa augmentar la vulnerabilitat d’Espanya davant de futurs xocs econòmics i limita la resposta fiscal a crisis futures.
En relació amb aquest darrer punt, Sofía Rodríguez, subdirectora general i chief economist del Banc Sabadell, afirma que “cal continuar millorant la situació dels comptes públics a Espanya per recuperar espai fiscal en un entorn d’incertesa econòmica i geopolítica a escala global i de reducció del balanç del Banc Central Europeu”. A més, Toni Roldán, director d’EsadeEcPol i de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, afegeix que “s’hauria d’aprofitar la marxa excel·lent de l’economia i els ingressos extraordinaris provinents de la inflació i dels fons europeus per reprendre l’agenda de reformes pendent, que permeti impulsar l’estancament secular de la productivitat”.
Aterratge suau de l’economia global
A escala internacional, l’Informe Econòmic i Financer d’Esade explica que l’escenari que s’ha materialitzat ha estat el d’un “aterratge suau” (soft landing), gràcies a la reducció de la inflació i a unes xifres de creixement modestes però positives —més sòlides als Estats Units i menys a la zona euro, al Regne Unit i al Japó. Aquesta evolució ha estat fruit, entre altres factors, de l’augment de la força laboral en determinades economies, els canvis als mercats immobiliaris, el creixement elevat dels països emergents, els avenços tecnològics i el fet que les condicions financeres s’hagin mantingut laxes malgrat els tipus d’interès elevats.
De cara als propers mesos, l’economia global continuarà creixent a unes taxes inferiors a les dels anys previs a la pandèmia, a causa d’unes polítiques monetàries encara amb un to restrictiu als principals països desenvolupats i d’unes polítiques fiscals que perdran pes a l’hora de propiciar el creixement. En aquest context, la zona euro, que ha estat l’economia que ha crescut menys de les globals, veurà millorar el rendiment a final d’any, gràcies a l’increment del consum de les famílies, derivat del descens de la inflació, l’augment dels salaris i la millora dels termes comercials —una situació molt similar a la que assolirà l’economia britànica. Per la seva banda, els Estats Units mantindran un creixement saludable i, amb una inflació encara per damunt de l’objectiu, la Reserva Federal s’aproximarà amb cautela a les primers baixades del tipus d’interès oficials, i, a la Xina, les autoritats continuaran abordant el repte de fer un ajust ordenat del sector immobiliari, mentre la resta de l’economia manté un creixement relativament estable, però amb riscos a la baixa.
Riscos internacionals equilibrats
Pel que fa als riscos d’aquest creixement, que els autors de l’Informe qualifiquen d’“equilibrats”, en línia amb les consideracions de l’FMI, cal esmentar l’augment del preu de petroli, del gas i de les primeres matèries, una disminució de la inflació més lenta del que calia esperar—amb conseqüències en el mercat laboral i en els tipus d’interès— i l’evolució de l’economia xinesa, de la qual depèn, en gran part, el comerç internacional. L’última font de risc és una fragmentació econòmica creixent a escala global, que pot portar a reduir els fluxos internacionals de capitals, d’inversió directa a l’exterior, cosa que reduiria el ritme de l’extensió i l’adopció de les noves tecnologies, circumstància que perjudicaria el comerç de mercaderies entre els blocs. Aquesta situació, a més, es traduiria en pèrdues globals de la producció i en una volatilitat més gran de les primeres matèries.
La trenta-cinquena edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, titulat “Implicacions d’un superany electoral”, elaborat amb el suport del Banc Sabadell, conté articles d’Antonio Barroso, managing director de Teneo per a la zona euro i professor associat de SciencesPo; Alicia García Herrero, economista en cap de Natixis per a la regió d’Àsia Pacífic i senior fellow de Bruegel; Ángel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo i professor d’Esade; Mateu Tomin, investigador d’EsadeGeo, i Vicente Bermejo, professor adjunt de Finances d’Esade i membre del GREF.
