La jornada escolar contínua suposa una pèrdua de 8.048 milions d’euros a l’any per a les famílies, segons un informe d’EsadeEcPol
La jornada escolar matinal (o contínua) suposa una pèrdua de 8.048 milions d’euros a l’any per a les famílies espanyoles, segons el darrer policy brief del Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol, titulat “Jornada escolar contínua: Com la pandèmia està accelerant un model social i educatiu regressiu”, que ha estat elaborat per Lucas Gortazar, director d’Educació d’EsadeEcPol; Marta Ferrero, professora de la Facultat d’Educació de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), i Ángel Martínez, analista d’EsadeEcPol. Per arribar a aquesta conclusió, s’ha analitzat per primera vegada l’impacte econòmic de les dues modalitats actuals de jornada escolar –la matinal (o contínua) i la completa (o partida)– sobre les llars amb fills de 3 a 12 anys (d’educació infantil i primària) a partir de les dades de l’Enquesta de condicions de vida.
La comparativa posa de manifest que les llars amb nens que fan la jornada matinal, si no tenen ajuda externa per a la cura dels infants després les classes, han d’ajustar l’horari laboral almenys d’una persona de la família a un màxim de 25-28 hores setmanals i aquesta persona, en el 66,4% dels casos, és la dona. “Són uns resultats molt rellevants que mostren, per primera vegada, que l’avançament de la jornada matinal (contínua) comporta uns enormes costos socials, econòmics i d’igualtat de gènere per a les famílies espanyoles”, ha assegurat Ángel Martínez, analista d’EsadeEcPol i coautor de l’informe.
Els beneficis de la jornada completa per a l’alumnat
L’informe d’EsadeEcPol també ha estudiat els diferents efectes de les dues modalitats de jornada escolar sobre l’alumnat i, per bé que conclou que no hi ha una evidència estricta de l’efecte que tenen sobre el rendiment acadèmic, alguns estudis correlacionals apunten que la jornada completa (o partida) està associada a millors resultats.
Sí que existeixen, en canvi, dades que demostren que el temps lectiu i no lectiu a l’escola, com el que es desenvolupa en la modalitat de jornada completa, té un impacte positiu en l’alumnat en termes acadèmics i socioemocionals, i que fer el dinar més d’hora i la pausa de després s’adapten millor als bioritmes dels infants i en milloren la salut, els cicles de son i el benestar. Segons Marta Ferrero, professora de la Facultat d’Educació de la UAM i coautora de l’informe, “si situem l’alumnat a l’eix central de les polítiques educatives, tota la literatura empírica rigorosa assenyala la importància de les jornades escolars àmplies, amb dinars que se serveixen relativament més d’hora, just al contrari del que passa ara”.
El professorat prefereix la jornada matinal
Davant la implantació creixent de la jornada matinal (o contínua), especialment als centres públics d’educació infantil i primària arran de la pandèmia, els autors de l’informe han consultat 2.147 docents d’arreu d’Espanya sobre com s’està plantejant aquesta mesura als seus centres. El 44,5% dels qui treballen en centres que apliquen la modalitat de la jornada partida (o completa) ara mateix estan debatent sobre si la canvien al curs vinent i el 28,7% han activat votacions per aconseguir-ho.
Els docents enquestats per EsadeEcPol opinen que la jornada matinal és millor que la jornada completa i, quan se’ls pregunta pels beneficis principals de la primera respecte de la segona, el 93,1% esmenten l’aprenentatge de l’alumnat i el 65,5%, la conciliació de les famílies, cosa que contrasta amb els beneficis que té la jornada completa per als docents en termes de conciliació i que aquests consideren una raó menor per justificar-la. La divergència entre l’opinió del professorat i les evidències de l’informe poden ser degudes a la subjectivitat del docent en les seves valoracions sobre la jornada contínua, més basades en opinions pròpies que en recerques rigoroses sobre l’impacte de la jornada escolar matinal (o contínua).
Proposta per una jornada completa políticament viable
Partint de les conclusions de l’informe d’EsadeEcPol, en el sentit que la jornada escolar partida és la més segura de cobrir les necessitats de l’alumnat, i del fet que, segons aquest informe, el sistema educatiu “està avançant en la direcció contrària”, els autors plantegen que una jornada escolar partida (o completa) en l’educació infantil i primària suposaria, a través d’un increment dels ingressos de les famílies, un augment de 1.200 milions d’euros en la recaptació per IRPF, cosa que permetria fer políticament viable la generalització d’una jornada escolar a temps complet.
Concretament, consideren que aquest increment hauria d’incloure tres partides fonamentals d’inversions públiques: una adreçada a ampliar la cobertura i la quantia de les beques de menjador per arribar al 40% de l’alumnat; una altra, a desenvolupar i millorar les infraestructures escolars dels centres públics d’infantil i primària, per fer possible un menjador a cada centre educatiu a mitjà-llarg termini, i una tercera encaminada a compensar el professorat amb un complement salarial pel fet d’augmentar les hores de permanència als centres. “Considerem que es pot avançar cap a una educació a temps complet que sigui políticament viable i que permeti equilibrar els costos amb els beneficis, tenint en compte els interessos de tots”, conclou Lucas Gortazar, director d’Educació d’EsadeEcPol i coautor de l’informe.
