La IA responsable i inclusiva, una palanca de progrés econòmic i social
La intel·ligència artificial està impulsant canvis significatius en la vida diària de les persones i de les empreses. Cada vegada són més les organitzacions que se sumen a l’ús d’aquesta tecnologia com a eina per millorar l’eficiència dels seus processos de negoci i, com vaticinen diversos estudis, liderarà la inversió tecnològica de les empreses l’any 2025. Però la IA també té potencial per resoldre problemes de salut, ambientals, econòmics i socials, promoure drets fonamentals i combatre la discriminació i la desigualtat, un potencial que només s’assolirà si es desenvolupa i s’utilitza d’una manera responsable i inclusiva.
L’escola de negocis Esade i la Fundació SERES han organitzat la jornada “L’impacte de la intel·ligència artificial en els negocis responsables” per tal d’analitzar de quina manera les empreses poden garantir que la IA s’utilitzi de forma responsable i com poden aprofitar-ne el potencial per tal de contribuir al progrés econòmic i social, i reduir les bretxes socials. La trobada ha comptat amb la participació de Julián Andújar, gerent de la Fundació TECSOS; Jacinto Estrecha, responsable d’Intel·ligència Artificial de NTT DATA Espanya, i Idoia Salazar, presidenta i fundadora de l’Observatori de l’Impacte Ètic i Social de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA).
Miguel Laloma, director d’Empreses de la Fundació SERES, ha inaugurat la sessió assenyalant que “la IA també ha d’obrir la porta al progrés social. Sempre que abordem disrupcions, hem de treballar per fer que les empreses siguin més competitives i resilients i alhora afrontin els grans reptes socials del nostre temps. La col·laboració entre les empreses, els reguladors i la societat és essencial per assegurar que la IA contribueix al progrés social i empresarial d’una manera justa i equitativa”. A més, ha explicat la labor que acompleix la Fundació SERES d’acompanyar les empreses en la integració de la IA en les seves operacions de forma ètica i transparent, a través del Laboratori d’Intel·ligència Artificial (LabS IA Responsable i Inclusiva), un espai de cocreació que va impulsar l’any 2020, en col·laboració amb NTT DATA, “conscients de la gran transformació que la intel·ligència artificial portaria a les nostres vides”, i ha afegit que “la nostra obstinació en aquests quatre anys ha estat proporcionar a les empreses les eines per fer de la IA una palanca de progrés econòmic i social”.
Per la seva banda, Ignasi Carreras, professor i director dels programes de formació directiva per a ONG-ONL de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, ha destacat que “el que necessitem és que el bé comú estigui també en la utilització de la IA per part de les empreses, i per a això és essencial adoptar un enfocament col·laboratiu que permeti aprofitar les dades per obtenir unes solucions escalables que generin impacte social”.
Una IA per al bé comú
L’adopció de la intel·ligència artificial ha esdevingut una necessitat essencial per a les empreses que volen millorar els processos i destacar en el mercat actual. I, per bé que la irrupció de la IA generativa ha democratitzat l’accés a la tecnologia, la seva integració no tan sols planteja reptes tècnics, sinó també ètics i organitzacionals. “La IA ja ens ajuda a optimitzar les tasques i a prendre decisions amb una informació més ajustada; ara ens toca treballar en els models d’ús responsable de la pròpia IA. El govern de la intel·ligència artificial és un requisit indispensable per garantir-ne una escalada sostenible. Hem d’aconseguir que la democratització del seu ús sigui una palanca de millora i no un mur que ens allunya d’un món millor”, ha explicat Jacinto Estrecha, responsable d’Intel·ligència Artificial de NTT DATA Espanya.
Una qüestió que també ha subratllat Idoia Salazar, presidenta i fundadora de l’Observatori de l’Impacte Ètic i Social de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA), que ha assenyalat la importància que “totes les empreses i organitzacions públiques i privades que fan servir la IA o la desenvolupen adoptin, des d’ara mateix, estratègies d’IA responsable. És a dir, ja des del disseny, s’han de tenir en compte les mesures ètiques necessàries per prevenir-ne possibles conseqüències no volgudes. Aquestes mesures s’han de normalitzar dins l’empresa, encara que no tracti amb algorismes d’alt risc”.
Durant el debat, s’ha parlat també que la IA no ha de ser vista únicament com una tecnologia per automatitzar processos i millorar l’eficiència empresarial, sinó com una eina que pot contribuir a un futur més just i equitatiu. “La IA ens pot ajudar a afrontar alguns dels reptes més complexos que tenim com a humanitat, com el canvi climàtic o les catàstrofes humanitàries”, ha assenyalat Julián Andújar, gerent de la Fundació TECSOS, que també ha insistit que el fet que la intel·ligència artificial contribueixi a millorar la vida de les persones depèn de l’ús que en fem: “En funció de com apliquem la IA, aquesta pot contribuir a reduir o a ampliar la bretxa que s’ha produït en la digitalització de la societat”.
Finalment, sobre les oportunitats que la intel·ligència artificial presentarà per a les empreses en els propers cinc anys, Idoia Salazar, presidenta i fundadora d’OdiseIA, és optimista: “Les oportunitats són totes. En el moment actual, és molt important generar confiança en el mercat i això s’assoleix fent una política conscient de responsabilitat en l’ús de la IA. La IA suscita moltes incerteses i és cert que el seu ús es pot traduir en múltiples avantatges per a les empreses. Però també pot generar grans problemes si no es fa servir ni es desenvolupa amb responsabilitat, adoptant, des del seu disseny, les mesures ètiques adequades.”
El Cicle de conferències Esade - Fundació SERES ha aplegat des del 2011 més de 130 ponents en una cinquantena de trobades, per tal de presentar als futurs directius diverses tendències, experiències i bones pràctiques empresarials en l’àmbit social.
