La Fundació Friedrich Naumann i EsadeEcPol alerten sobre la inseguretat econòmica i la radicalització de les actituds polítiques en la “generació de la doble crisi” al sud d’Europa
Després d’una dècada marcada per la gran recessió als països del sud d’Europa, la pandèmia ha ocasionat una nova situació d’inestabilitat econòmica que podria afectar d’una manera “més intensa” la generació postcrisi i eixamplar la bretxa d’oportunitats entre generacions. Per evitar-ho, la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat i el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) han elaborat l’informe La generació de la doble crisi. Inseguretat econòmica i actituds polítiques al sud d’Europa, en què proposen desplegar una sèrie de mesures estructurals, com ara finalitzar les reformes del sistema de pensions a Espanya, impulsar les polítiques actives d’ocupació, reformar el mercat de treball per combatre la dualitat o facilitar la conciliació familiar.
L’estudi analitza la situació socioeconòmica de la generació postcrisi (la nascuda entre els anys 1985 i 1995) al sud d’Europa i l’evolució de les seves actituds polítiques. A Espanya, Itàlia i Portugal, aquesta generació es va incorporar al mercat laboral amb menys ingressos i uns índexs d’ocupació més baixos que els que tenia la generació precrisi a la mateixa edat (els nascuts entre el 1975 i el 1984). Les dades també assenyalen uns índexs més baixos d’emancipació, habitatge en propietat, fertilitat o riquesa potencial. “Aquesta bretxa afecta d’una manera especialment negativa les persones sense estudis superiors, les quals en surten perjudicats en la majoria dels indicadors”, han destacat els autors de la recerca.
Menys ocupació i insatisfacció amb la democràcia
A Espanya, les dades preliminars d’ocupació indiquen que la bretxa socioeconòmica s’està eixamplant amb la nova crisi econòmica que la pandèmia ha provocat: l’ocupació està caient amb més intensitat entre la generació postcrisi sense estudis superiors, com ja va passar en la recessió del 2008 al 2014. A més, la percepció de manca d’igualtat d’oportunitats i la insatisfacció amb la democràcia són més grans als països del sud d’Europa que al centre del continent (Alemanya).
La recerca assenyala també que una hipòtesi que explicaria aquesta varietat d’actituds és la manera en què aquesta bretxa interacciona amb el context polític i institucional actual i amb l’heretat. En el cas d’Espanya, l’obertura d’aquestes bretxes intergeneracionals ha fet que es qüestioni, per primer cop, el consens bàsic constitucional. L’estudi alerta que aquest possible augment de les desigualtats durant la crisi actual “pot fer créixer l’atractiu de les plataformes de caire populista, mentre perduri la percepció de falta de resposta de la resta de formacions polítiques davant la ruptura que s’ha produït”.
Cloure les bretxes actuals i prevenir-ne de futures
La Fundació Friedrich Naumann i EsadeEcpol proposen crear un sistema sensible a aquestes qüestions, que giri al voltant de quatre eixos clau per tal de reconsiderar algunes polítiques específiques, amb l’objectiu de cloure les bretxes d’oportunitat actuals i prevenir les que es puguin produir en un futur:
– Un mercat laboral no dualitzat, flexisegur i centrat en la construcció de capital humà. Les regulacions laborals del sud d’Europa tendeixen a protegir els llocs de treball més qualificats. Per tancar aquesta bretxa, plantegen un model que garanteixi uns nivells de protecció al llarg del cicle vital, unit a un contracte unificat amb una indemnització per acomiadament que augmenti de manera marginalment decreixent. Per completar aquesta ajuda, proposen també introduir un mecanisme de protecció creixent, en forma de “motxilla”. Pel que fa a les transferències per a la protecció per desocupació, proposen redirigir part d’aquesta despesa cap aquells perfils laborals que encara no acumulen contribucions, a fi d’assegurar que els períodes de desocupació es puguin invertir en la construcció de capital humà, que després es pugui reincorporar amb millors condicions al mercat laboral.
– Garantir la possibilitat de formar una família. En aquest context, els investigadors asseguren que “és crucial fer reformes com les que s’han realitzat en altres països europeus, que assegurin una provisió adequada de serveis per a la conciliació a les famílies”. Proposen una xarxa universal i accessible d’escoles infantils, facilitar més la conciliació més enllà de l’edat de 0 a 3 anys d’edat, igualar la durada de les baixes parentals i flexibilitzar encara més els horaris laborals i les reduccions de jornada per motius de cura o l’acumulació d’hores treballades per poder-les usar en un altre moment (flexitime).
– Un sistema de protecció social sostenible. L’estudi destaca la importància d’avançar cap a un sistema de pensions sostenible, que tingui en compte l’envelliment de la població, com també la capacitat dels contribuents de finançar-los. Una altra de les propostes que recull el document és crear un fons associat a cada treballador, que sigui finançat periòdicament pel seu ocupador (un percentatge del salari cada mes). En acabar el contracte laboral, i en determinades condicions, el treballador podria decidir si retirar el fons o mantenir-lo fins a la seva jubilació. Finalment, es planteja establir un sistema de control i d’avaluació eficient de la despesa amb l’arribada del fons europeu per a la recuperació a partir del 2021.
– Un estat del benestar orientat a la igualtat d’oportunitats. Segons les valoracions de l’OCDE, els països del sud d’Europa es caracteritzen per un sistema de protecció social que reprodueix la dualitat del seu mercat laboral, concentrant les transferències socials entre les persones que contribueixen més al sistema. L’informe proposa aplicar sistemes redistributius eficients, orientats a les generacions futures; impulsar l’educació en competències per a la vida real, i generar polítiques adreçades a horizontalitzar el mercat del lloguer i l’accés a l’habitatge.
