Què és la Diana?

Esade ha decidit utilitzar l'EAM o error absolut mig. El motiu de no fer-ne el càlcul percentual o relatiu és que, per exemple, si una institució prediu una pujada del PIB de l’1 % i després és del 2 %, l’error és del 50 % si es pren com a base la predicció, o del 100 % si es pren com a base la dada real. Aquesta fórmula percentual planteja altres problemes, ja que no és el mateix predir-ne un 2 % i que després el PIB augmenti un 4 %, que anticipar-ne un 1 % i que finalment augmenti un 2 %. En tots dos casos, l’error percentual és el mateix, però l’impacte és de dos punts en el primer cas i d’un punt en el segon. A més, les desviacions percentuals aporten poca informació al directiu o empresari, i més aviat despisten. Una desviació del 33 % és molt gran, però una previsió d’augment del PIB de l’1 % que després resulti ser de l’1,33 % no suposa una gran diferència.

Per tot això, Esade va prendre la decisió d’usar l'EAM o error absolut mig. Si una institució prediu un 2 % i la realitat és un 0,5 %, la seva desviació és d’1,5 punts. El mateix passa si la previsió és inferior. Si aquesta és de l’1,5 % i la realitat resulta ser d’un 3 %, la desviació serà igualment d’1,5 punts. La dada en si és comprensible, té sentit per al directiu o per a l’empresari i, finalment, es mesura en valor absolut. És a dir, tant si la desviació ha estat positiva com negativa, es mesuren quants punts ha tendit a desviar-se una institució.

Un altre dels avantatges de treballar amb diferències directes en valor absolut és que la valoració de les diferents entitats és independent de les que s’incloguin en la llista. Com hem dit, no ens interessa tant el rànquing com aportar al directiu o a l’empresari una dada útil perquè pugui estimar fins a quin punt pot donar per bona una previsió o, si vol considerar-la, quants punts se sol desviar del que després acaba passant. Això li permetrà calcular un interval dins del qual situar la predicció.

En treballar amb la diferència directa en valor absolut respecte de la predicció i la realitat, el càlcul no es veu afectat pel grau d’encert/error dels altres ni per la relació d’entitats que s’inclouen en el càlcul. Per exemple, si una institució registra una desviació d’1 punt, convindria saber si sempre ha estat per excés, per defecte o tots dos casos en funció de l’any. Incloure aquesta informació en l’índex de la Diana Esade general desvirtuaria l’anàlisi, per la qual cosa s’ha optat per proporcionar una taula addicional per institució amb aquesta dada, de manera que si algú està interessat a conèixer el detall de com s’han produït les seves desviacions, pot fer-lo fàcilment.

La Diana Esade agafa la predicció que cada institució fa per a l’any següent, la compara amb la dada de PIB o de l’EPA real que se n’ha obtingut, calcula la diferència en punts absoluts entre totes dues i fa la mateixa operació en el cas dels dos anys anteriors per tal d’extreure’n la mitjana.

S’han considerat altres horitzons temporals, més extensos i més curts (des d’un sol any fins a cinc anys). Finalment, Esade ha optat pels tres anys, pel fet que incloure un únic any castigaria massa l’error o l’encert puntual, i s’observarien canvis massa bruscos en l’índex. El càlcul amb cinc anys, per contra, castigaria qui fes una bon feina en un any determinat, perquè necessitaria tres anys bons més per constatar una millora en la seva capacitat de previsió.

Tres anys és un horitzó intermedi que permet millorar amb rapidesa el grau de desviació d’una predicció i alhora aporta la solidesa d’un nombre de pronòstics suficients per establir un judici sobre la capacitat predictiva d’una institució.