LABTECHNO
Labor markets, technology and structural change: data, theories and policy implications
Informació del projecte:
- Entitat finançadora: MICINN-MCIU
- Període: setembre 2021 – agost 2024
- Investigadores principales: Calin Arcalean and Ioana Schiopu
- Institució coordinadora: Esade
- Equip de recerca: Omar Rachedi
Els mercats de treball d’arreu del món han experimentat disrupcions per tota una sèrie de factors macroeconòmics, especialment pel ritme accelerat del canvi tecnològic. Com que les condicions dels mercats de treball afecten directament els mitjans de subsistència i el benestar dels ciutadans, resulta encara més rellevant comprendre les conseqüències del canvi tecnològic i estructural, no tan sols des del punt de vista acadèmic, sinó sobretot per orientar el disseny de les polítiques a fi d’oferir respostes eficients i equitatives a aquests reptes macroeconòmics. En aquest projecte, ens centrem en tres grans grups de problemes que sorgeixen en relació directa amb els mercats de treball.
El primer pilar del projecte se centra en el paper de l’oferta laboral –la quantitat i la qualitat de les capacitats disponibles en una economia per tal d’entendre l’evolució de la desigualtat salarial. Tenim previst connectar l’estructura evolutiva del mercat de l’educació superior amb incentius per invertir en competències, en el context d’ampliació de la matrícula motivada per la ràpida transformació tecnològica. Volem copsar les darreres tendències en matèria de rendiment escolar, diferència d’ingressos pel fet de ser graduat i distribució salarial pel fet de ser treballador qualificat o no, perquè tenen repercussions importants en el comportament del creixement i en la desigualtat d’ingressos.
Una segona línia de recerca pren en consideració directament els mercats de treball. Concretament, preveiem estudiar empíricament de quina manera l’orientació als serveis fomenta la polarització global del mercat de treball, perquè incrementa alhora les feines molt ben pagades i les molt mal pagades, en detriment de les ocupacions amb salaris mitjans –partint d’una mostra de les economies europees. Més enllà de les tendències globals, volem analitzar els patrons específics de gènere en la polarització de l’ocupació i veure si la teoria del canvi estructural pot explicar els patrons de polarització que s’observen entre gèneres.
En una tercera línia de recerca, ens plantegem analitzar les conseqüències generals de la reorganització dels mercats de treball arran dels canvis tecnològics i estructurals. D’una banda, adoptarem una perspectiva global per comprendre les tendències laborals sectorials en les economies obertes que experimenten el procés de transformació estructural i les conseqüències que tenen les diferències en el grau de (des)industrialització degudes als mercats sobre el benestar. D’altra banda, analitzarem més de prop les conseqüències de l’automatització i de l’adopció de robots en l’estructura dels mercats de treball. Un primer projecte prendrà en consideració els aspectes mediambientals, mentre que un segon analitzarà els efectes conjunts de l’adopció de tecnologies substitutives del treball en la conformació dels salaris i dels preus.
Més enllà de l’interès acadèmic directe, esperem que el nostre projecte tingui importants repercussions en les polítiques. Les polítiques d’educació superior són cada vegada més importants en una economia basada en el coneixement. Així mateix, la polarització de l’ocupació i les evolucions concretes que se’n deriven pel que fa al gènere han estat objecte de molta atenció darrerament, en concret arran de la crisi de la COVID-19. Documentar aquests patrons hauria ajudat a dissenyar unes polítiques més adequades durant la pandèmia i també ho pot fer durant la recuperació. És important entendre millor les repercussions que té el comerç internacional sobre el benestar, en vista del creixement espectacular que estan registrant actualment les polítiques proteccionistes i estratègiques. Finalment, la recerca sobre els grans efectes de l’automatització contribuirà a informar el debat públic sobre altres conseqüències no tan òbvies del canvi tecnològic, més enllà de la discussió sobre la dicotomia creació-destrucció de llocs de treball.