Durant la tardor del 2017, els veïns del barri de l’Eixample de Barcelona veien tot sovint cues de gent que encerclaven la presó Model. L’ambient no tenia res a veure amb el que s’havia associat a aquell edifici durant els 113 anys d’història del centre penitenciari. Les cares de la gent que feia cua no eren ni de patiment ni de tristesa ni de preocupació; al contrari, eren cares d’expectació i de curiositat. Per a la gran majoria de tots ells, era el primer cop que entrarien en un dels edificis més coneguts de la ciutat, un edifici ben present a la vida de Barcelona però que, alhora, funcionava com un món paral·lel. La diferència entre ser dins i ser fora era un abisme i l’existència de la presó Model era vista amb una certa recança per part dels barcelonins.