Recerca

• Entitat finançadora: RSE Saltire International Collaboration Awards 2021
• Període: October 2021 - September 2023
• Investigadora principal: Katharina Schmid

Resum

Els desacords polítics sovint van acompanyats d’una profunda aversió i desconfiança per part del grup opositor, un fenomen que s’anomena polarització afectiva. Aquest projecte proporcionarà noves perspectives sobre els factors psicològics subjacents, investigant la polarització en els contextos dels moviments independentistes escocès i català. Basant-se en la teoria actual de la psicològica social, aquest treball proporcionarà l’avaluació més detallada de la polarització afectiva que s’ha fet fins ara i facilitarà la comprensió dels factors que incideixen en el seu desenvolupament al llarg del temps.

Ens centrem, en concret, en el rol del contacte intergrupal a l’hora de configurar les relacions entre els grups i busquem entendre de quina manera les diferents formes de contacte incideixen en la polarització. Mitjançant una comparativa longitudinal dels casos d’Escòcia i Catalunya, s’identificaran els factors generalitzables i els específics de cada context que han contribuït a la polarització. Un segon objectiu de la recerca és comprendre de quina manera les relacions transfrontereres influeixen en les actituds secessionistes. Aquest projecte pretén proporcionar idees per avançar en un debat constructiu i en la cohesió social en contextos polítics fortament dividits.

• Entitat finançadora: RConvocatòria de Recerca Social La Caixa 2019
• Referència: SR19-000256
• Període: February 2020 - October 2022
• Investigadora principal: Katharina Schmid

Resum

Un desafiament social de primer ordre a Espanya, i de fet en molts indrets del món, suposa evitar la discriminació i l’exclusió social de les minories i dels grups més desfavorits de la societat, així com contenir l’extremisme d’extrema dreta. Les tendències polítiques recents a Espanya reflecteixen un augment de les actituds d’extrema dreta i de les conductes discriminatòries cap als grups minoritaris, especialment els immigrants.

Per tal d’abordar aquest repte, aquest projecte adoptarà un disseny molt innovador que triangula tres mètodes de recollida de dades quantitatives (això és, una enquesta general de població, un test d’associació implícita i una sèrie d’experiments) i que relaciona els coneixements actuals sobre la interacció entre un antecedent bàsic de la discriminació i les actituds d’extrema dreta, l’amenaça a la identitat, amb una estratègia fonamental per impedir aquestes tendències negatives, el contacte intergrupal.

Examinant uns condicionants fins ara no explorats, implícits en la complexa interacció entre el contacte i l’amenaça, aquest projecte proporcionarà una nova visió crítica sobre els factors que impulsen les actituds explicites (és a dir, conscients) i implícites (és a dir, degudes al subconscient) cap als immigrants i d’altres grups minoritaris o desfavorits que també són prominents en el discurs actual de l’extrema dreta a Espanya, com les dones i els musulmans.

Els resultats d’aquest projecte proporcionaran algunes recomanacions pràctiques als responsables polítics i a d’altres stakeholders rellevants que busquen evitar la discriminació, l’exclusió social i l’extremisme de l’extrema dreta a Espanya.

Veure vídeo

• Entitat finançadora: Generación de conocimiento 2019 - MICINN-MCIU (Ministerio)
• Referència: PID2019-111276GB-I00
• Període: June 2020 - May 2024
• Investigadora principal: Katharina Schmid

Resum

Un desafiament social de primer ordre a Espanya, i en molts països del món, suposa evitar la discriminació i l’exclusió social dels immigrants, d’una banda, i de les dones, de l’altra, com també contenir l’extremisme d’extrema dreta. Les tendències polítiques recents a Espanya reflecteixen un augment de les actituds d’extrema dreta i de les conductes discriminatòries cap als grups minoritaris, especialment els immigrants, però també les dones.

Per tal d’abordar aquest repte, aquest projecte adoptarà un disseny molt innovador que triangula tres mètodes de recollida de dades quantitatives (això és, una enquesta general de població, un test d’associació implícita i una sèrie d’experiments) i que relaciona els coneixements actuals sobre la interacció entre un antecedent bàsic de la discriminació, l’amenaça a la identitat, amb una estratègia fonamental per impedir aquestes tendències negatives, el contacte intergrupal. Examinant uns condicionants fins ara no explorats, implícits en la complexa interacció entre el contacte i l’amenaça, aquest projecte proporcionarà una nova visió crítica sobre els factors que impulsen les actituds explicites (és a dir, conscients) i implícites (és a dir, degudes al subconscient) cap als immigrants i les dones, que són prominents en el discurs actual de l’extrema dreta a Espanya. Els resultats d’aquest projecte proporcionaran algunes recomanacions pràctiques als responsables polítics i a d’altres stakeholders rellevants que busquen evitar la discriminació, l’exclusió social i l’extremisme de l’extrema dreta a Espanya.

• Entitat finançadora: BBVA Becas Leonardo 2021
• Referència: IN[21]_ECC_PSI_0104
• Període: July 2021 - December 2022
• Investigador principal: Jordi Quoidbach

Resum

Com hauries de distribuir el teu temps per ser més feliç? Les decisions que prenem cada dia sobre què fem, quan i amb qui ho fem tenen conseqüències importants sobre el benestar. La recerca assenyala que fins el 40% de la diferència en la felicitat de les persones es pot explicar a través de com distribueixen el seu temps. Tanmateix, la manera com funciona la nostra agenda diària s’ha estudiat poc fins ara. De moment, els estudis realitzats no han aconseguit copsar l’ús del temps de forma exhaustiva ni modelar la seva relació amb la felicitat en tota la seva complexitat.

Per resoldre aquests problemes fonamentals, ens hem fixat dos objectius:

1. Copsar les maneres complexes en què la gent esmerça i es distribueix el temps.
2. Identificar les decisions fonamentals sobre l’ús del temps que prediuen la felicitat.

Per tal d’assolir aquests objectius, (1) dissenyarem una aplicació mòbil integradora que combini l’obtenció d’una mostra d’aquestes experiències, la detecció mòbil i l’aprenentatge automàtic a fi de copsar com esmerça el seu temps la gent, amb un grau de precisió sense precedents, i (2) recollirem dades a gran escala per tal de determinar quines dimensions de l’ús del temps prediuen el benestar subjectiu i objectiu.

Amb aquest projecte, proporcionarem la primera explicació amb profunditat dels factors que determinen la felicitat en el dia a dia. Estem convençuts que els nous instruments i models que proposem facilitaran formes innovadores, potents i escalables que ens ajudaran a viure una vida més feliç.

Veure vídeo

• Entitat finançadora: US ARMY Research Institute - via Uni Durham
• Referència: W911NF-18-2-0049
• Període: September 2019 – January 2021
• Investigadora principal: Laura Guillén

Resum

Per entendre de quina manera els processos identitaris afecten el context social d’una persona, i viceversa, hem d’aclarir com concebem el fet de perdre (o de reinventar) la nostra identitat de líders abans i després de la jubilació, i tenir una comprensió més matisada del procés de resposta que adopten les persones que es troben en aquesta experiència vital. Analitzarem com les organitzacions poden gestionar i empoderar les persones que s’acosten a l’edat de jubilació, per poder oferir als seus executius els mitjans per transitar amb èxit a la fase següent de les seves vides. Aquest projecte consistirà en quatre estudis, que seguiran diferents dissenys de recerca:

1. Estudi qualitatiu 1: Recerca qualitativa, generadora de teoria, per tal d’estudiar més a fons el concepte de pèrdua de la identitat de líder.
2. Estudi qualitatiu multisectorial i amb múltiples fonts 2 – Abans i després de la jubilació: Recollida de dades d’una mostra àmplia (>500) d’executius de grans empreses. Les dades de l’enquesta es recolliran abans i després de la jubilació.
3. Estudi quantitatiu longitudinal 3 – Principal: Seguiment dels participants a l’estudi 2 després de la jubilació i després cada sis mesos (2 onades en total), utilitzant tècniques d’enquesta.
4. Experiment de camp, estudi 4 – A partir de les conclusions dels estudis previs, dissenyarem una intervenció. Esperem proporcionar eines pràctiques perquè les organitzacions puguin gestionar i empoderar els directius que es jubilen, quan passen a l’etapa següent de la seva vida.

• Entitat finançadora: Ramón y Cajal 2016 - MICINN-MINECO (Ministerio)
• Referència: RyC2016-21020
• Període: February 2018 - January 2023
• Investigador principal: Jordi Quoidbach

Resum

La recerca del professor Quoidbach estudia els determinants temporals de les decisions i de la felicitat. Concretament, cerca de comprendre com els records d’experiències passades i l’anticipació d’experiències futures configuren les decisions que prenen les persones, les emocions que senten i la seva felicitat general en el present. El seu treball posa de manifest noves perspectives per augmentar la felicitat i ajudar les persones a prendre millors decisions professionals i personals.