L’escassa inversió, tant pública com privada, i la incertesa de les exportacions afebliran el ritme de creixement de l’economia espanyola, per bé que continuarà estant per sobre del dels seus veïns europeus. Aquesta és una de les conclusions de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, elaborat amb el suport del Banc Sabadell i dirigit per Toni Roldán, director d’EsadeEcPol. Concretament, el capítol de conjuntura econòmica de l’informe, a càrrec del professor d’Esade Josep M. Comajuncosa i de Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol, considera acabada la recuperació d’Espanya després de la pandèmia, i destaca la contenció de la inflació i el creixement econòmic del 2023, que ha estat superior a l’esperat i al mitjà de la zona euro, una fita que atribueix a l’impuls del consum privat –especialment, de béns duradors–, que no s’ha vist afectat ni per la inflació ni per les pujades dels tipus d’interès, i a les dinàmiques positives del mercat laboral, amb la creació d’ocupació en sectors vinculats a la digitalització.

No obstant això, malgrat que el pronòstic a curt termini és positiu, els autors de l’informe recorden que tant la inversió privada –sobretot en construcció i béns d’equip– com la pública continuen essent deficients –especialment pel baix nivell d’execució dels fons NextGenerationEU, cosa que pot reduir la competitivitat i frenar el creixement potencial a llarg termini. Per evitar-ho, assenyalen la necessitat de fer reformes més ambicioses que les previstes al Pla de recuperació, transformació i resiliència i, a més de demanar una transició prudent cap a l’economia verda i una gestió òptima dels fluxos migratoris, reclamen més inversió, tant en educació i en formació professional com en la modernització de l’Administració pública.

Una economia global fràgil

Els responsables de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade afirmen que l’economia global també ha demostrat enguany una resiliència més gran i un control millor de la inflació del que s’esperava a priori, però que continua estant per sota dels nivells previstos abans de la pandèmia, amb un comportament molt fràgil. Per això, per al 2024, preveuen un estancament del creixement global a l’entorn del 3%, caracteritzat per la divergència entre les economies desenvolupades (1,5%), amb bastants dificultats per al finançament, i les emergents i de baixos ingressos (4,1%),

D’entre les economies desenvolupades, la dels Estats Units reduirà enguany el creixement fins al 2,1% però, gràcies a l’impuls de la inversió pública de l’administració Biden i a una propera baixada dels tipus d’interès de la FED, seguirà essent més gran que a la zona euro, z que es troba més a prop del conflicte amb Ucraïna i depèn més del petroli rus. Aquesta evolucionarà a un ritme una mica superior al de l’any passat, amb un 0,9%, però amb l’amenaça contractiva de les noves normes fiscals per reduir el deute públic i amb grans diferències entre països, com Alemanya, Itàlia o França, que veuran estancades les seves economies, o els Països Baixos i Irlanda, on es preveuen unes xifres millors que al 2023.

En el cas del Regne Unit, la previsió per al 2024 és del 0,6%, igual que a Suècia, encara que, mentre per al primer no suposarà cap variació, per a la segona aquest indicador indicarà el final de la recessió. Per la seva banda, el Japó moderarà el seu creixement al 0,9%. I, pel que fa a les economies d’Àsia Pacífic, que van liderar el creixement global l’any 2023, els autors de l’informe preveuen que aquesta tendència es mantingui al 2024, especialment a l’Índia, Indonèsia, les Filipines, Malàisia i Tailàndia. En canvi, sostenen que la Xina frenarà el creixement al 4,6%, per problemes amb el sector immobiliari i per una reducció de la inversió que pot provocar una espiral deflacionària.

A l’Amèrica Llatina, anticipen que es mantindrà un creixement limitat de l’1,9%, de resultes d’unes polítiques econòmiques contractives, que han estat necessàries per controlar la inflació, i del descens dels preus de les primeres matèries. Concretament, s'espera que Xile torni a xifres positives, amb un 1,6%, mentre que Mèxic i el Brasil probablement moderaran el creixement fins a un 2,7% i 1,7%. Per a Argentina, es preveu un creixement negatiu (-2.8%) en un moment d'important reajustament polític.

Riscos globals a la baixa

Els riscos que afronta l’economia global, inclosa l’espanyola, van a la baixa. Concretament, l’informe d’Esade n’assenyala dos: el canvi climàtic i l’extensió dels conflictes bèl·lics, que podrien elevar els preus de les primeres matèries, frenar l’activitat, augmentar la pressió alcista dels preus i fragmentar l’economia global. Amb una inflació a l’alça, els bancs centrals es veurien obligats a mantenir els tipus d’interès, cosa que tornaria a alentir l’activitat econòmica i a frenar la inversió, i augmentaria la probabilitat que les economies emergents i en vies de desenvolupament presentessin problemes de deute.

La 34a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, titulada “El moment de la política fiscal”, ha comptat amb la participació de Pablo de Ramón-Laca, director executiu suplent de l’FMI per a Espanya, que hi ha escrit l’article “Recuperar espai fiscal a les economies avançades”; Ángel Ubide, que subscriu l’aportació titulada “Política econòmica amb alta volatilitat macroeconòmica”, i Judith Arnal, investigadora sènior del CEPS i del Real Instituto Elcano, autora de “Repensant el marc de governança de la política fiscal de la UE”. El professor d’Economia d’Esade Omar Rachedi clou l’apartat de debat amb “El repte de la dominància fiscal en temps d’inflació alta”.