Regular el preu del lloguer: idees ineficients

L’evidència acumulada mostra que les polítiques de control de preus del lloguer impliquen nombrosos problemes d’eficiència i equitat. Posem a prova aquesta idea per a Espanya i, a partir de dades censals, simulem dos tipus de limitacions:

• Si el límit s’estableix amb un criteri únic de preu, les zones amb lloguers més elevats se situen en zones de rendes més altes que la mitjana, atès que hi ha una forta correlació entre el nivell de renda i el preu dels lloguers a nivell de secció censal. En conseqüència, una intervenció en el mercat per limitar els preus en les zones més cares de Madrid i Barcelona no beneficiaria inquilins de rendes baixes sinó més aviat a llars de rendes mitjanes-altes. Seria, doncs, una mesura poc equitativa.
• Si, per contra, el límit es defineix de forma relativa (com a % en cada zona), les més afectades serien les zones amb renda més baixa. La manca de coincidència entre aquestes i aquelles zones que es veurien afectades per una limitació simple basada en preus extrems indica que el problema en aquest cas no és de lloguers alts, sinó de rendes baixes.