La contaminació (partícules d’una sèrie de substàncies suspeses a l’aire) té un efecte negatiu sobre la salut identificat científicament. Presentem aquí una estimació d’aquest efecte per a Espanya a partir de dades i models de l’Agència Europea del Medi Ambient, a la qual afegim un càlcul propi d’impacte econòmic.
Segons estimacions a partir de models de l’Agència Europea del Medi Ambient:
- Les morts prematures a Espanya que poden associar-se a la contaminació a través de malalties respiratòries o cardiovasculars que s’haurien evitat en absència d’aquests nivells de contaminació van ser 20.900 el 2021.
- Catalunya i Madrid es desmarquen, amb nivells molt semblants entre si i superiors a la resta en mortalitat associada a la contaminació: gairebé un 50% més que la següent autonomia.
- La mortalitat associada a la contaminació de l’aire segueix sent elevada, però la tendència és a la baixa des de les 34.000 morts prematures de 2007. Si no canvia la trajectòria, Espanya compliria amb l’objectiu de reducció de morts prematures per contaminació marcat per la UE per a 2030. Cal destacar que la progressió és general, ja que totes les províncies tenen aquesta trajectòria.
- Ciutat per ciutat, mostrem que totes les ciutats capitals de província han experimentat reduccions de contaminació en concentracions de PM2.5 del 26% al 63% en aquest mateix període. Tanmateix: encara 20 d’elles no havien assolit els nivells fixats per la normativa europea.
En el context europeu:
- Comparant els nivells de contaminació de les CCAA amb altres regions
equivalents del continent, apareixen en una posició relativament bona: millor que l’Europa de l’Est, el nord d’Itàlia o el Benelux, i en nivells comparables a França o Alemanya, tot i que per darrere d’Escandinàvia o Portugal. - Per a les 16 ciutats de la Unió Europea amb més d’un milió d’habitants, Madrid i Barcelona es troben en les posicions 14 i 8 de contaminació de l’aire, respectivament.
Utilitzant metodologies establertes a la literatura basades en estimacions prèvies de l’OCDE i amb alguns supòsits que expliquem en detall en aquest brief, calculem un impacte econòmic aproximat associat a les concentracions de partícules PM2.5, el contaminant de major efecte sobre la mortalitat, entre 2014 i principis de 2020:
- Si la contaminació estigués per sota dels nivells marcats per l’OMS com a màxims recomanables (5 micrograms per metre cúbic d’aire), l’economia espanyola podria haver experimentat un creixement substancialment major, fins a un 5% més en el període analitzat. Això és lleugerament inferior a l’impacte mitjà estimat a la UE (6%), on destaquen Itàlia (9%) i Europa de l’Est (10%).
- Malgrat les reduccions generalitzades en l’última dècada i mitja, dues CCAA segueixen per sobre de l’impacte econòmic mitjà nacional: Astúries i Catalunya. Fins al 2027, s’espera que aquest volum de PIB potencial amb menor contaminació es mantingui particularment elevat en ambdues i també a Andalusia.
En la metodologia utilitzada per l’OCDE, la major part d’aquest potencial s’aconseguiria evitant pèrdues de productivitat associades a un augment de l’absentisme laboral i, en menor mesura, pels efectes sobre els ecosistemes.
És important emmarcar tot l’anterior en el fet que Espanya ha passat a formar part del grup de països on el creixement del PIB s’ha desacoblat de l’evolució de les emissions de partícules PM2.5: des de 2005, aquestes últimes han baixat gairebé a la meitat, mentre que l’economia s’ha mantingut (amb els seus cicles de recessió propis de la crisi bancària de 2008 i de la pandèmia).
Entenent a partir d’aquestes dades que reduir la contaminació oferiria beneficis tant de salut com econòmics, cal preguntar-se com podem destinar recursos de manera més eficient a aquest objectiu. Proposem:
- Enfocar les mesures i especialment la inversió en aquelles àrees que presenten un major potencial: a Espanya són, el tractament de residus, el sector residencial (sistemes de calefacció) i la indústria en general, els principals sectors emissors de PM2.5.
- Localitzar recursos que es puguin assignar a aquests objectius, considerant la qualitat de l’aire com un bé públic a protegir. Per exemple, mitjançant
l’eliminació progressiva de les subvencions directes concedides als combustibles fòssils, així com una fiscalitat que reflecteixi millor els impactes negatius aquí explorats.
