Impacte econòmic i polítiques públiques per orientar la fase de transició

EsadeEcPol | Policy Insight

Resum executiu

• En aquesta nota fem servir supòsits basats en l’evidència sanitària disponible per traçar tres possibles escenaris d’impacte econòmic. Segons les nostres estimacions, a Espanya tindríem entre un 5 i un 18 per cent de prevalença sobre el total de la població. Això implicaria que estem encara en una etapa inicial de desenvolupament del virus. En el nostre escenari central, assumim que no hi haurà vacuna fins a 2021 i preveiem ressorgiments parcials del virus en moments i àrees concretes del país que podrien dur a quarantenes parcials intermitents i regionalitzades fins a final del 2020.
• Amb les dades disponibles de mobilitat en les passades setmanes, estimem que aquestes quarantenes parcials es traduiran en una reducció de la mobilitat de l’40-50%. Això implicaria, a l’escenari base, una caiguda del PIB propera al -15% el 2020 i un rebot al 2021 del 12%. La taxa d’atur arribaria a un pic del 22% (per sobre del 30%, si incloguéssim els ERTO). A l’escenari optimista, en què s’aconsegueix un control relatiu de l’epidèmia i un menor cost en termes de mobilitat gràcies a l’ampliació de capacitat de proves, el PIB es contrauria al voltant del 9% el 2020. A l’escenari pessimista, assumint que es reprodueix un rebrot similar al de març-abril, el PIB es contrauria en un -20%.
• La probabilitat que Espanya s’acosti més a un d’aquests escenaris depèn, en bona part, de l’efectivitat de les polítiques públiques que s’implementin. En l’àmbit sanitari, per apropar-se a l’escenari optimista, Espanya necessita (1) ampliar a gran escala la capacitat de mesurament, seguiment i aïllament individual de casos; (2) dissenyar un model de distància física de precisió, modular, condicional i territorialitzat, guiat per indicadors de detecció ràpida i basat en el criteri de major impacte a l’hora de reduir la taxa de contagi, al menor cost socioeconòmic possible.
• En l’àmbit de la política econòmica, a més de les mesures ja anunciades, per mitigar la destrucció de teixit productiu i reduir al màxim el patiment social, Espanya, de forma prioritària, ha de: (1) assegurar la posada en marxa de sistemes més àgils de cobertura per pimes, autònoms i col·lectius vulnerables que no estan coberts o no estan rebent la liquiditat necessària a temps i (2) flexibilitzar i estendre en el temps l’accés als ERTO com a instrument clau per evitar acomiadaments en el llarg període de transició. Per la seva banda, la Unió Europea ha de (1) millorar les condicions dels préstecs del MEDE per assegurar que resulten atractius per als països que els puguin necessitar i (2) concretar el finançament i el contingut del fons europeu de recuperació.