Estrès i depressió durant la pandèmia: per què són importants les desigualtats de gènere, les condicions del mercat laboral i la protecció social

Aquest document forma part de la línia de recerca de Gènere i desigualtat, dirigida per Jenifer Ruiz-Valenzuela

Resum executiu

• Els costos psicològics de la pandèmia són notables i probablement seran permanents. Les dades d’una enquesta realitzada a l’abril a l’estat espanyol demostren que la salut mental s’ha deteriorat substancialment el 2020, si es comparen amb les dades recollides abans de la pandèmia.
• A l’abril, un de cada deu homes afirmava estar molt més preocupat del que és habitual. Aquesta proporció era el doble en les dones: una de cada cinc es sentia molt decaiguda i fins i tot presentava indicis de depressió. Aquestes xifres es recuperen una mica al juliol, però persisteix un impacte notable en la salut mental, ja que el 10% de les dones i el 6% dels homes segueixen sentint-se molt més deprimits i infeliços. Es tracta d’un augment significatiu, si es compara amb els percentatges de l’any 2017, que. eren de l’1,6% en el cas dels homes i del 2% en el cas de les dones.
• Les dades mostren que la salut mental de les dones s’ha vist afectada per la pandèmia d’una manera desproporcionada. Si el 2017 les dones tenien un 6% més de possibilitats de sentir-se infelices o deprimides, aquesta sensació va augmentar fins al 16% a l’abril de 2020. Aquest increment de la bretxa de gènere en la salut mental, atribuïble a la pandèmia, s’estima que era de 10 punts percentuals a l’abril. Al juliol es redueix, però la diferència segueix sent de 5,6 punts respecte a la diferència que hi havia l’any 2017.
• Les dones també presenten pitjors resultats en altres indicadors de la salut mental, com trastorns de la son, estrès o veure’s desbordades per les dificultats. Les dades suggereixen que aquestes xifres estan relacionades amb el mercat laboral: les dones tenen una situació laboral més precària i inestable de mitjana. A principis d’abril, més del 50% (el 46% al juliol) de la bretxa de gènere en matèria de salut mental s’explicava per les diferències en les circumstàncies del mercat laboral, el nivell d’ingressos i el treball no remunerat.
• Per mitigar l’impacte de les condicions del mercat laboral en la salut mental, cal adoptar a curt termini respostes apropiades i coordinades. Si bé és cert que els ERTO aporten una solució per a les persones en risc d’atur, les persones que ja estaven sense feina abans de la pandèmia s’enfronten a més reptes. D’altra banda, l’ingrés mínim vital pot tenir un impacte positiu en la salut mental, però la seva implementació està sent massa lenta. A més, s’han de proporcionar fons addicionals per garantir ajuda a les persones que necessiten assistència per la seva salut mental.
• Finalment, aquest estudi documenta que els ciutadans estan disposats a destinar diners privats a inversions sanitàries concretes. Això suggereix que la població acceptaria un increment impositiu per finançar la sanitat pública.