El mercat de lloguer a Espanya: lloguer vacacional, de temporada i a llarg termini davant la regulació

→ El lloguer de temporada ha crescut a Barcelona del 2,1% del total d’anuncis el 2019 al 14,4% el 2023: el seu pes relatiu s’ha multiplicat per set.

→ A Madrid també ha augmentat de manera exponencial, encara que amb menys intensitat: del 4% al 10% (x3,5).

→ Paral·lelament, el pes de les ofertes de lloguer a llarg termini sobre el total dels anuncis ha baixat a ambdues ciutats fins al 84%, però a Barcelona ho ha fet de manera relativament més pronunciada (perdent 13 punts percentuals, davant dels 9,5 de Madrid).

→ A l’evolució de Barcelona s’intueixen moments amb un creixement més pronunciat, que alhora coincideixen amb l’anunci i entrada en vigor de la Llei 11/2020 de control de lloguers a Catalunya, i amb l’anunci de la Llei d’Habitatge (que portava un altre possible control) i el ràpid interès de Catalunya a adherir-se a la mateixa.

De manera complementària, observem que l’oferta de lloguer d’habitacions separades dins d’un habitatge a la plataforma Idealista és similar en termes absoluts a Madrid i a Barcelona, però en termes relatius és més freqüent i intensa a Barcelona, i especialment als barris de menor renda d’ambdues ciutats. En aquests, l’oferta d’habitatge de lloguer a llarg termini, la que hauria de cobrir les necessitats d’habitabilitat, apareix com especialment escassa en comparació.

Tot plegat suggereix la necessitat de considerar amb deteniment els possibles efectes que qualsevol regulació addicional pugui tenir en desplaçar oferta d’allotjament cap a altres formes de lloguer o venda, assegurant que les regulacions que es posin en marxa estiguin ben calibrades i funcionin per complir l’objectiu de millorar l’accés a un habitatge estable.