Fons patrimonial i col·leccions

El rotlle fa 2,50 metres de llargada. El formen cinc peces de pergamí cosides, cadascuna de 30 cm d'alt.

En cada pergamí, tres columnes. En llengua hebrea. Inclou notacions per al cant.

Forma part d'un fons unitari format per manuscrits i impressos antics, en hebreu, ingressat a la biblioteca en una època no determinada.

Potser va pertanyer a una sinagoga desapareguda, bé de Tortosa, o bé de Tarragona. En tot cas, aquest fons hebreu, donada la seva importància, va ser microfilmat íntegrament per The Institute of Microfilmed Hebrew Manuscripts, de la Jewish National and University Library of Jerusalem.

Llibre sagrat, escrit en tamil.

Còdex format per 144 fulles de palmera, escrites per ambdues cares i unides pel seu centre, amb dos cordills.

La peça sencera fa 36 cm de llarg, per 4 d'amplada, per 6 de gruix.

Aquesta peça la regalà a la biblioteca el P. Enric Heras (Barcelona, 1888 - Bombai, 1955). El P. Heras, missioner jesuïta i historiador de renom internacional, fundà l'Institut de Recerques Històriques al Saint Xavier's College de Bomai. És una figura cabdal per a la historiografia índia. Les seves publicacions enriquiren la Biblioteca Borja.

Procedent del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Manuscrit, sobre pergamí, amb miniatures.

Forma part de la biblioteca d'aquest monestir. En conjunt, format per´més de 3.000 llibres, dels segles XV a XVIII, fou adquirit per la Biblioteca Borja als franciscans de Balaguer.

Entre els volums procedents del Monestir de les Avellanes, hi figuren exemplars raríssims. Així com les col·leccions particulars (amb signatura o segell personal) de dos dels grans humanistes catalans de finals del segle XVIII, Jaume Caresmar i Jaume Pasqual. Ambdòs integrants de l'anomenada "Escola de les Avellanes".

Llibre de pregàries i normes per a la peregrinació a La Meca. Es tracta d'un compendi de normativa malikita (al Mukhtasar), de datació desconeguda.

Manuscrit sobre paper. Text en àrab, en grafia marroquina. 214 f., 12 x 17 cm.

Probablement formava part de la biblioteca particular del conegut orientalista, el pare Félix María Pareja, S.I. (1890-1983), incorporada a la Biblioteca Borja. El P. Pareja fou fundador, l'any 1963, de l'Asociación Española de Orientalistas.

Probablement del segle XV. Hebreu, escrit a dues columnes de 26 línies, sobre vitel·la, amb algunes miniatures. 222 f., 13 x 16 cm.

Formaria part, el mateix que el Llibre d'Ester, del fons procedent d'alguna sinagoga de Tortosa o bé de Tarragona.

Manuscrita sobre vitel·la, amb miniatures. Peça en bones condicions de conservació.

Hom desconeix com arribà a la biblioteca. Potser formava part del primer lot de llibres donats pel bisbe de Tortosa, Benet Vilamitjana, vers el 1864.

En tot cas, pertanyé a l’arquebisbe de València i Virrei de València, Joan de Ribera (Sevilla, 1532 - València, 1611), anomenat "patriarca" a l'anotació manuscrita al verso del darrer full, ja que fou, a més, patriarca d'Antioquia.

Manuscrit sobre pergamí, amb riques miniatures. Manquen les làmines. Restaurat vers el 1985.

El Ducat de l'Infantat fou creat pels reis catòlics el 1475, per la Casa de Mendoza.

Aquesta peça, formà part dels llibres del museu creat pel bibliotecari, Josep M. Valls, l'any 1926. És una de les joies de la Biblioteca Borja.

Segles XVIII-XIX. Manuscrit en llengua gueez, sobre pergamí.

Fou adquirit pel P. Sebastià Bartrina i Gassiot, S.I.

Es tracta d'un llibre d'oracions de l'Església d'Etiopia. Els Falashas, també coneguts com a Beta Israel (Casa d'Israel), són els jueus d'origen etíop. Una part són cristians. El gueez és, actualment, una llengua purament litúrgica.

Manuscrit sobre paper. En excel·lents condicions de conservació. 30 x 22 cm.

Francesc Eiximenis (Girona, 1327? - Perpinyà, 1409), escrigué aquesta obra moralitzadora, on dóna una visió general de la vida femenina de l'època.

Imprès sobre paper, a dues tintes. Tipografia gòtica. Dues columnes per pàgina. Caplletres ornades i marginàlia. 154 f.

Aquest incunable, obsequi de la família del P. Eusebi Colomer, S.I., va ser imprès a Nuremberg per Georgius Stuchs. Hi ha molt pocs exemplars d'aquesta edició al món.

Els dos primers volums de la primera edició d'aquesta obra, composta per gravats amb panoràmiques de les principals ciutats de l'època, entre elles Barcelona.

[14] p., 69 p. dobles, [12] p.; [18] p., 59 p. dobles, [12] p.; 40 cm

L'edició és del Cardenal Francisco Giménez de Cisneros. Consta del text paral·lel de les versions latina, grega, hebrea i caldea. Fou la primera políglota.

Es tracta de la primera edició. Consta de 6 volums de 36 cm d'alçada.

Està signada per Andreu Capella, fundador del Col·legi de Sant Andreu, de la Seu d'Urgell. Fou donada pel bisbe de la Seu, Joan Guitart, retornant-la així a la Companyia de Jesús.